Ens vam trobar al Santa Mònica per a presentar el prototip i parlar amb algunes mòniques sobre l’experiència i van sorgir certes reflexions, preguntes i afirmacions:
Com s’aconsegueix un gest diari? . Un diari te constància i consistencia?
Què ens fa escriure?
* 1 euro?
* Una rel·lació epistolar?
* Seguir un mailing-list
* Que qui reverberi sigui algú rellevant? Què passaria si qui reverberés fos la curadora de l'expo?
Bellesa del misteri. Sí a l’ANÒNIM. Elimina pes. És interessant que sigui públic.
A RAIO hi ha contribuïdors remunerats, a diferència de les XXSS. Com si fossin moderadors, però aporten coses. Trenca la lògica del treball gratis.
Potencial eina per a transparentar processos de creació col·lectiva
És com un procés de curadoria d'un mailing-list.
Parlant sobre opcions a considerar en l’ús i disseny de l’artefacte:
Semblana interessant poder jugar amb el temps, ordenar de maneres no cronològiques.
Poder jugar amb la intercície, tenir diferents nivells de sensibilitat/accessibilitat/render.
Poder filtrar les lectures segons les reverberadores, osigui només llegir les reverberacions d’una llista.
Arxiu de la multiplicitat.
Novela.
Reflexions de moltes activitats, registres en plural.
Digestió que ajuda a pensar-hi quan ho escrius.
NetArt
Decentralització del debat i els accessos (mail, web, mailman…)
Potser seria interessant tenir activacions col·lectives en persona de tant en tant.
Cada gremi podria tenir/pensar maneres de generar reverberacions alineades amb les seves línees de treball.
Els reverberadors que van participar ens van comentar com havien viscut les seves experiències:
No responc amb les meves reverberacions, regalo. És simplement un gest estètic.
Per a mi ha sigut com crear una novela paral·lela. Com una rel·lació epistolar inspirada en elements dels missatges per tal d’alimentar un relat que d’alguna manera es va teixint en paral·lel.
