La llavor sorgeix perquè l’Elon i en Mark es tornen bojos, junt amb en Jeff i molts altres multimilionaris, per complaure a en Donald. Aquest dessig de complaure es tradueix en un acte d’elevada seducció testosterònica, intentant demostrar qui te més poder, qui pot ser més atractiu i més potent per rebre els ulls, la mirada, el dessig del molt honorable president dels Estats Units d’Amèrica.

Presenciem promeses, compromisos, i intuïm secrets entre passadissos per tal de seduïr al president magnate. Malauradament, tot aquest reguitzell de rituals va acompanyat d’ofrenes algorítmiques, de dades personals de la ciutadania, de patents i violacions de termes sense cap tipus d’escrúpol. El capital es festeja mútuament entre mascles mentre veiem, bocabadats, com la nostra privacitat, hegemonia digital o sobirania tecnològica es confirma com una mera il·lusió, o millor dit, un simple miratge.

En un moment de preocupació per els canvis geopolítics que estan afectant especialment l’ordre dins d’occident, i especialment els equilibris de poder en el territori d’Estats Units, ens adonem de la importància de desmuntar rel·lacions, de des-pensar dinàmiques i de descuidar hàbits.

Sorgeix en aquest context una proposta de diari col·lectiu com a contraposició a les recents tradicions de les xarxes socials digitals.

La idea es plasma en un full dinA5: