▛▘█▌▌▌█▌▛▘▄▖
▌ ▙▖▚▘▙▖▌   
            
▌           
▛▌█▌▛▘▀▌▄▖  
▙▌▙▖▌ █▌    
            
  ▘         
▛▘▌▛▌▛▌▛▘   
▙▖▌▙▌▌▌▄▌   
            
 ▌▌         
▛▌▀▌▛▛▌▛▌▛▘ 
▙▌█▌▌▌▌▙▌▌  
            
▘    ▌▘     
▌ ▛▌▛▌▌     
▌ ▙▌▙▌▌

Etiqueta: Interacció

IA – ChatGPT 2025, paròdia de l’obra de Mattisse “La Trahison des images” 1929

RAIO no busca crear una xarxa d’individus que comparteixen des del seu pròpi centre. És per això que no hi ha perfils, sinó un espai comú, i la bústia personal (no visible públicament) on rebre, llegir, eliminar o arxivar els missatges i continguts compartits.

Un dels reptes del projecte és trobar nous lèxics, noves maneres de nombrar, el que es crea quan interactuem en comunitat. Quins registres poden propiciar les xarxes? Quins documents i memòries poden ser rellevants per parlar de les relacions que hem anat teixint? A nivell material estem compartint d’una manera immediata, informacional i elèctrica, hem abandonat la materialitat analògica per passar a infraestructures digitals. L’espai comú però, pot ser un espai d’individus o de col·lectivitats.

Aquest projecte busca explorar i experimentar amb formes de nombrar el compartir des d’un lloc comú, obert i ric. On la intenció i el valor estigui en relació als altres. Per a intentar aconseguir-ho, el projecte evita deliberadament donar protagonisme a les individualitats, i promou la idea de contribució entorn a un punt de pivotatge comú: Un diari col·lectiu. D’aquesta manera, invitem i explorem com es comparteix quan l’objectiu és construir o cuidar un cos d’informació comú.

  • Diari Col·lectiu VS Xarxa Social
  • Reverberar VS Respondre
  • Comunitat VS Individualitat
  • Compartir VS Explicar
  • …

Ens podem imaginar noves paraules i noves maneres de fer per pensar l’espai social com un teixit orgànic que, en lloc d’alimentar els egos i generar addiccions, busca cuidar, cohesionar i respectar la diversitat dins d’estructures que ens co-pertanyen i que son riques, complexes i desborden els límits dels cossos i les institucions? Potser estem a punt de reivindicar de nou la sopa d’all?

  • Diari Col·lectiu VS Xarxa Social

    IA – ChatGPT 2025, paròdia de l’obra de Mattisse “La Trahison des images” 1929

    RAIO no busca crear una xarxa d’individus que comparteixen des del seu pròpi centre. És per això que no hi ha perfils, sinó un espai comú, i la bústia personal (no visible públicament) on rebre, llegir, eliminar o arxivar els missatges i continguts compartits.

    Un dels reptes del projecte és trobar nous lèxics, noves maneres de nombrar, el que es crea quan interactuem en comunitat. Quins registres poden propiciar les xarxes? Quins documents i memòries poden ser rellevants per parlar de les relacions que hem anat teixint? A nivell material estem compartint d’una manera immediata, informacional i elèctrica, hem abandonat la materialitat analògica per passar a infraestructures digitals. L’espai comú però, pot ser un espai d’individus o de col·lectivitats.

    Aquest projecte busca explorar i experimentar amb formes de nombrar el compartir des d’un lloc comú, obert i ric. On la intenció i el valor estigui en relació als altres. Per a intentar aconseguir-ho, el projecte evita deliberadament donar protagonisme a les individualitats, i promou la idea de contribució entorn a un punt de pivotatge comú: Un diari col·lectiu. D’aquesta manera, invitem i explorem com es comparteix quan l’objectiu és construir o cuidar un cos d’informació comú.

    • Diari Col·lectiu VS Xarxa Social
    • Reverberar VS Respondre
    • Comunitat VS Individualitat
    • Compartir VS Explicar
    • …

    Ens podem imaginar noves paraules i noves maneres de fer per pensar l’espai social com un teixit orgànic que, en lloc d’alimentar els egos i generar addiccions, busca cuidar, cohesionar i respectar la diversitat dins d’estructures que ens co-pertanyen i que son riques, complexes i desborden els límits dels cossos i les institucions? Potser estem a punt de reivindicar de nou la sopa d’all?

  • L’infinit no està darrera d’un vidre

    “AI Infinity”, 1993 ©John Maeda

    Desprès de reflexionar en el disseny i la interfície de Reverberacions d’Amor i Odi en la que estem treballant des de les mòniques i amb la col·laboració d’en Carles Carbonell, i sempre desde l’especulació i el prototipat, hem començat a idear un scroll que no és infinit. 

    L’scroll ens agrada, és útil, és fàcil, és lleuger, és una experiència d’usuari que facilita molt el consum, l’accés i la navegació automàtica. Arran del projecte wikitok de  Isaac Gemal explicat aquí i d’altres reflexions sobre com s’ha abordat l’addicció que implica l’infinite scroll, iniciem una investigació basada en la pràctica per fer un scroll que intenti mantenir l’usabilitat i alhora pugui qüestionar o ajudar a les persones que l’usen a reflexionar o tenir una experiència més conscient i crítica. 

    • Els primers 10 minuts funciona igual que un scroll normal. 
    • A partir del minut 10 hi ha un fade out per píxels recorreguts, fent que al cap de certs píxels ja no es pugui veure el contingut. 
    • Sempre es pot tornar endarrere per recuperar informació, digerir allò visitat o reflexionar sobre la informació a la que s’ha accedit. 
    • Al cap de 55 minuts es pot tornar a entrar, començant amb el sistema de nou. 

    El model vol explorar com l’usuari viu l’experiència. Si sent més o menys control, si sent que la proposta d’interacció li genera benestar i millor consum o si per lo contrari li suposa una situació d’estrès o malestar.