Etiqueta: Lèxic

IA – ChatGPT 2025, paròdia de l’obra de Mattisse “La Trahison des images” 1929

RAIO no busca crear una xarxa d’individus que comparteixen des del seu pròpi centre. És per això que no hi ha perfils, sinó un espai comú, i la bústia personal (no visible públicament) on rebre, llegir, eliminar o arxivar els missatges i continguts compartits.

Un dels reptes del projecte és trobar nous lèxics, noves maneres de nombrar, el que es crea quan interactuem en comunitat. Quins registres poden propiciar les xarxes? Quins documents i memòries poden ser rellevants per parlar de les relacions que hem anat teixint? A nivell material estem compartint d’una manera immediata, informacional i elèctrica, hem abandonat la materialitat analògica per passar a infraestructures digitals. L’espai comú però, pot ser un espai d’individus o de col·lectivitats.

Aquest projecte busca explorar i experimentar amb formes de nombrar el compartir des d’un lloc comú, obert i ric. On la intenció i el valor estigui en relació als altres. Per a intentar aconseguir-ho, el projecte evita deliberadament donar protagonisme a les individualitats, i promou la idea de contribució entorn a un punt de pivotatge comú: Un diari col·lectiu. D’aquesta manera, invitem i explorem com es comparteix quan l’objectiu és construir o cuidar un cos d’informació comú.

  • Diari Col·lectiu VS Xarxa Social
  • Reverberar VS Respondre
  • Comunitat VS Individualitat
  • Compartir VS Explicar

Ens podem imaginar noves paraules i noves maneres de fer per pensar l’espai social com un teixit orgànic que, en lloc d’alimentar els egos i generar addiccions, busca cuidar, cohesionar i respectar la diversitat dins d’estructures que ens co-pertanyen i que son riques, complexes i desborden els límits dels cossos i les institucions? Potser estem a punt de reivindicar de nou la sopa d’all?

  • Diari Col·lectiu VS Xarxa Social

    IA – ChatGPT 2025, paròdia de l’obra de Mattisse “La Trahison des images” 1929

    RAIO no busca crear una xarxa d’individus que comparteixen des del seu pròpi centre. És per això que no hi ha perfils, sinó un espai comú, i la bústia personal (no visible públicament) on rebre, llegir, eliminar o arxivar els missatges i continguts compartits.

    Un dels reptes del projecte és trobar nous lèxics, noves maneres de nombrar, el que es crea quan interactuem en comunitat. Quins registres poden propiciar les xarxes? Quins documents i memòries poden ser rellevants per parlar de les relacions que hem anat teixint? A nivell material estem compartint d’una manera immediata, informacional i elèctrica, hem abandonat la materialitat analògica per passar a infraestructures digitals. L’espai comú però, pot ser un espai d’individus o de col·lectivitats.

    Aquest projecte busca explorar i experimentar amb formes de nombrar el compartir des d’un lloc comú, obert i ric. On la intenció i el valor estigui en relació als altres. Per a intentar aconseguir-ho, el projecte evita deliberadament donar protagonisme a les individualitats, i promou la idea de contribució entorn a un punt de pivotatge comú: Un diari col·lectiu. D’aquesta manera, invitem i explorem com es comparteix quan l’objectiu és construir o cuidar un cos d’informació comú.

    • Diari Col·lectiu VS Xarxa Social
    • Reverberar VS Respondre
    • Comunitat VS Individualitat
    • Compartir VS Explicar

    Ens podem imaginar noves paraules i noves maneres de fer per pensar l’espai social com un teixit orgànic que, en lloc d’alimentar els egos i generar addiccions, busca cuidar, cohesionar i respectar la diversitat dins d’estructures que ens co-pertanyen i que son riques, complexes i desborden els límits dels cossos i les institucions? Potser estem a punt de reivindicar de nou la sopa d’all?