“AI Infinity”, 1993 ©John Maeda
Desprès de reflexionar en el disseny i la interfície de Reverberacions d’Amor i Odi en la que estem treballant des de les mòniques i amb la col·laboració d’en Carles Carbonell, i sempre desde l’especulació i el prototipat, hem començat a idear un scroll que no és infinit.
L’scroll ens agrada, és útil, és fàcil, és lleuger, és una experiència d’usuari que facilita molt el consum, l’accés i la navegació automàtica. Arran del projecte wikitok de Isaac Gemal explicat aquí i d’altres reflexions sobre com s’ha abordat l’addicció que implica l’infinite scroll, iniciem una investigació basada en la pràctica per fer un scroll que intenti mantenir l’usabilitat i alhora pugui qüestionar o ajudar a les persones que l’usen a reflexionar o tenir una experiència més conscient i crítica.
- Els primers 10 minuts funciona igual que un scroll normal.
- A partir del minut 10 hi ha un fade out per píxels recorreguts, fent que al cap de certs píxels ja no es pugui veure el contingut.
- Sempre es pot tornar endarrere per recuperar informació, digerir allò visitat o reflexionar sobre la informació a la que s’ha accedit.
- Al cap de 55 minuts es pot tornar a entrar, començant amb el sistema de nou.
El model vol explorar com l’usuari viu l’experiència. Si sent més o menys control, si sent que la proposta d’interacció li genera benestar i millor consum o si per lo contrari li suposa una situació d’estrès o malestar.